Details
1001 històries del Barça
El Futbol Club Barcelona en la història de Catalunya, un símbol de la identitat catalana|
6,99 € |
|
| Verlag: | L'Arca |
| Format: | EPUB |
| Veröffentl.: | 25.11.2016 |
| ISBN/EAN: | 9788494616587 |
| Sprache: | Katalanisch |
| Anzahl Seiten: | 224 |
Dieses eBook enthält ein Wasserzeichen.
Beschreibungen
Des d'aquells inicials partits a l'antic Velòdrom de la Bonanova, on els primers sportmen estrangers van defensar la samarreta blaugrana, el Barça ha estat des de sempre vinculat al catalanisme. Gràcies a la seva presència en els actes de reivindicació nacional en defensa de la llengua, la cultura i la identitat del país, la seva imatge va lligada a la història de Catalunya i als seus esdeveniments
més rellevants. Aquest llibre fa un repàs històric dels vincles del catalanisme amb un club que s'ha forjat una identitat que sempre ha anat més enllà de la seva funció esportiva.
• Gaspar Rosés, el catalanitzador del Barça.
• La xiulada a l'himne espanyol al camp de Les Corts.
• L'espanyolització franquista i les imposicions al club.
• La Recopa de Basilea, la recuperació dels símbols.
• El "cercle virtuós" de Laporta.
• La primera senyera a la samarreta.
• Bartomeu Terrades, el primer president català.
• Cursos de gramàtica catalana per als socis, l'any 1932.
• La reobertura franquista del camp de les Corts.
• El simbolisme del club, un problema per al règim.
• Montal pare, el democratitzador.
més rellevants. Aquest llibre fa un repàs històric dels vincles del catalanisme amb un club que s'ha forjat una identitat que sempre ha anat més enllà de la seva funció esportiva.
• Gaspar Rosés, el catalanitzador del Barça.
• La xiulada a l'himne espanyol al camp de Les Corts.
• L'espanyolització franquista i les imposicions al club.
• La Recopa de Basilea, la recuperació dels símbols.
• El "cercle virtuós" de Laporta.
• La primera senyera a la samarreta.
• Bartomeu Terrades, el primer president català.
• Cursos de gramàtica catalana per als socis, l'any 1932.
• La reobertura franquista del camp de les Corts.
• El simbolisme del club, un problema per al règim.
• Montal pare, el democratitzador.
1. La Fundació
Un suís a Barcelona
El Gimnàs Solé i el Gimnàs Tolosa
El primer partit
Un club nòmada
Els deien sportsmen
Els inicis de la premsa esportiva
Bartomeu Terradas, el primer president català
En el punt de mort
El curiós cas de Juan de Garchitorena
Les primeres rivalitats: el FC Barcelona contra el Català
Gaspar Rosés, el catalanitzador del Barça
2. El Barça de la Guerra
El futbol enmig d'una ciutat convulsa
El primer mite, Paulino Alcántara
La falsa eufòria de la Primera Guerra Mundial
La primera postguerra
El club de Catalunya
La primera dictadura, Primo de Rivera
El final de Gamper
La República Catalana
L'Olimpíada Popular i el suport del Barça
En l'esclat de la Guerra Civil espanyola: crisi
Sunyol, el president afusellat
El Barça, la institució catalana més important
La gira americana, la salvació del club
3. En la postguerra més dura, futbol
Arribada dels franquistes a Barcelona
La reobertura franquista de les Corts
L'espanyolització i les imposicions
La rivalitat amb el Reial Madrid
El simbolisme del club, un problema per al règim
La Penya Solera, la primera de la postguerra
A la vora del precipici de la segona divisió
Montal pare, el democratitzador
Les Noces d'Or
Molt més que cinc copes (i hi ha qui diu que en són sis!)
El cas Di Stéfano, més que un simple traspàs
Les eleccions del 1953
La idea d'un Camp Nou
4. El Barcelona més gris i la transició (1960-78)
La crisi dels 30 anys: més enllà dels diners
L'afer Galinsoga
Adéu a les Corts
Ortiz de Mendívil i el seu rellotge
Del "més que un club" a les ampolles d'una final
Montal fill, el gran revolucionari
El penal de Guruceta
L'holandès volador amb una senyera al braç i les Noces de Platí
El concert prohibit
Les retransmissions esportives en català
H omenatge al president Tarradellas
Adéu al gran president catalanista
Santiago Bernabéu, estimulador de catalanisme
i barcelonisme
5. L'imperi de Núñez (1978-2000)
L'arribada a la presidència
La voluntat d'un gran empresari
Sense pressions polítiques
La Recopa, recuperació dels símbols
De l'ampliació del Camp Nou a la reconstrucció de la Masia
Som una nació
La Copa de la confirmació
El segrest de Quini
El motí de l'Hesperia
La Creu de Sant Jordi
A Madrid també ho tenen clar
Nicolau Casaus, més que un vicepresident
El Centenari
El continuisme i el fracàs de Gaspart
6. El Barça avui (2003-actualitat)
El "cercle virtuós" de Laporta
Una pretemporada amb sabor a crema catalana
La primera senyera a la samarreta
UNICEF: situant el Barça i Catalunya al món
L'Estatut del 2009 i el Camp Nou com a seu electoral
El minut 17'14''
L'històric Barça – Reial Madrid del 2012
La samarreta quadribarrada
De la mà del Barça, projectant el poble català
El Concert per la Llibertat
La Consulta
La crisi institucional i la dimissió de Rosell
Bibliografia
Hemeroteques de premsa
Un suís a Barcelona
El Gimnàs Solé i el Gimnàs Tolosa
El primer partit
Un club nòmada
Els deien sportsmen
Els inicis de la premsa esportiva
Bartomeu Terradas, el primer president català
En el punt de mort
El curiós cas de Juan de Garchitorena
Les primeres rivalitats: el FC Barcelona contra el Català
Gaspar Rosés, el catalanitzador del Barça
2. El Barça de la Guerra
El futbol enmig d'una ciutat convulsa
El primer mite, Paulino Alcántara
La falsa eufòria de la Primera Guerra Mundial
La primera postguerra
El club de Catalunya
La primera dictadura, Primo de Rivera
El final de Gamper
La República Catalana
L'Olimpíada Popular i el suport del Barça
En l'esclat de la Guerra Civil espanyola: crisi
Sunyol, el president afusellat
El Barça, la institució catalana més important
La gira americana, la salvació del club
3. En la postguerra més dura, futbol
Arribada dels franquistes a Barcelona
La reobertura franquista de les Corts
L'espanyolització i les imposicions
La rivalitat amb el Reial Madrid
El simbolisme del club, un problema per al règim
La Penya Solera, la primera de la postguerra
A la vora del precipici de la segona divisió
Montal pare, el democratitzador
Les Noces d'Or
Molt més que cinc copes (i hi ha qui diu que en són sis!)
El cas Di Stéfano, més que un simple traspàs
Les eleccions del 1953
La idea d'un Camp Nou
4. El Barcelona més gris i la transició (1960-78)
La crisi dels 30 anys: més enllà dels diners
L'afer Galinsoga
Adéu a les Corts
Ortiz de Mendívil i el seu rellotge
Del "més que un club" a les ampolles d'una final
Montal fill, el gran revolucionari
El penal de Guruceta
L'holandès volador amb una senyera al braç i les Noces de Platí
El concert prohibit
Les retransmissions esportives en català
H omenatge al president Tarradellas
Adéu al gran president catalanista
Santiago Bernabéu, estimulador de catalanisme
i barcelonisme
5. L'imperi de Núñez (1978-2000)
L'arribada a la presidència
La voluntat d'un gran empresari
Sense pressions polítiques
La Recopa, recuperació dels símbols
De l'ampliació del Camp Nou a la reconstrucció de la Masia
Som una nació
La Copa de la confirmació
El segrest de Quini
El motí de l'Hesperia
La Creu de Sant Jordi
A Madrid també ho tenen clar
Nicolau Casaus, més que un vicepresident
El Centenari
El continuisme i el fracàs de Gaspart
6. El Barça avui (2003-actualitat)
El "cercle virtuós" de Laporta
Una pretemporada amb sabor a crema catalana
La primera senyera a la samarreta
UNICEF: situant el Barça i Catalunya al món
L'Estatut del 2009 i el Camp Nou com a seu electoral
El minut 17'14''
L'històric Barça – Reial Madrid del 2012
La samarreta quadribarrada
De la mà del Barça, projectant el poble català
El Concert per la Llibertat
La Consulta
La crisi institucional i la dimissió de Rosell
Bibliografia
Hemeroteques de premsa
Adrià Soldevila, badaloní de socarel, però vigatà i milanès d'adopció, ha estat sempre vinculat al periodisme esportiu. Aquest tècnic superior en audiovisuals, ràdio i espectacles i periodista per la Universitat de Vic ha treballat com a redactor d'esports al Diari ARA, a Gol Televisión i a El 9 Esportiu; ha conduït també un programa de futbol internacional a Ràdio Vilassar de Dalt durant sis anys.
Abraham Giraldés és llicenciat en història i màster en gestió del patrimoni cultural. El bagatge que du a l'esquena li ha permès treballar en molts àmbits, com ara l'arqueologia, la documentació i la museologia. Més interessat en la difusió que en la recerca, aquest autor, també de Badalona, ha estat sempre obert al món de les noves tecnologies i s'ha proposat lligar el món 2.0 amb les humanitats.
Abraham Giraldés és llicenciat en història i màster en gestió del patrimoni cultural. El bagatge que du a l'esquena li ha permès treballar en molts àmbits, com ara l'arqueologia, la documentació i la museologia. Més interessat en la difusió que en la recerca, aquest autor, també de Badalona, ha estat sempre obert al món de les noves tecnologies i s'ha proposat lligar el món 2.0 amb les humanitats.
Diese Produkte könnten Sie auch interessieren:
